Les fonts energètiques convencionals, com ara els combustibles fòssils i nuclears, provenen majoritàriament de recursos externs i tenen associats diferents impactes ambientals (emissions de CO₂, generació de residus nuclears, etc.). El sector de l'habitatge i serveis, format majoritàriament per edificis, és responsable de gairebé el 40% del consum final d'energia de la Comunitat Europea i, a més, segueix en fase de creixement ¹.

La Comissió Europea, mitjançant la Directiva 2002/91/CE, d'eficiència energètica en els edificis, fa una aposta clara per a la reducció de la demanada energètica a través d’una millora de l'eficiència energètica dels edificis.

D'aquesta manera, la transposició de la Directiva sobre eficiència energètica es divideix en tres aspectes principals:

• L'establiment dels requisits mínims d'eficiència energètica per a edificis de nova construcció mitjançant el Codi tècnic de l'edificació (CTE), ja es va definir mitjançant l'aprovació del document bàsic HE sobre estalvi d'energia (març de 2006) ².
• L'establiment del marc en què es desenvolupa la certificació energètica d'edificis es defineix:
  • Pel que fa a la certificació d'edificis de nova construcció, mitjançant l'aprovació del Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica d'edificis de nova construcció.
  • Pel que fa a la certificació d'edificis existents, la Directiva estableix  termini fins a finals de l'any 2009 per a la seva transposició.
• La necessitat d'inspeccions periòdiques de calderes i aires condicionats (Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’instal•lacions tèrmiques en els edificis).

¹ Font: Directiva 2002/91/CE, sobre eficiència energètica en els edificis.

² CTE i el programari associat descarregable a www.codigotecnico.org.