La taula rodona per debatre sobre “Edificis sostenibles a Catalunya” estava formada per les persones següents:

Sr. Jordi Sanuy, director de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya,

Il·lustríssim Sr. Lluís Xavier Comerón, degà del COAC,

Sr. Antoni Floriach, vicepresident primer i vocal delegat del Maresme del CAATEEB,

Sr. Francesc Bonvehí, membre de la Comissió de Construcció del COEIC,

Sr. Manuel Nicolás Barba, vicesecretari del CETiB,

Sr. Santiago Montero, de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya,

Sr. Josep Donés, secretari general de la Federació Catalana de Promotors Constructors d’Edificis (FECAPCE), en representació de l’APCE,

Sr. Josep Gassiot, membre del comitè executiu i president de la comissió de Rehabilitació RIME del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques,

Sr. Joaquim Marfà, cap del Programa d’Edificació de l’ICAEN,

Sr. Màrius Gamissans, director tècnic de l’empresa Soler&Palau, en representació del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC)

Es van formular dues preguntes:

1. Es considera prioritari impulsar la renovació energètica dels edificis existents?
2. Es considera necessari realitzar una normativa especifica per impulsar la renovació energètica dels edificis existents?

A la primera pregunta, es considera prioritari impulsar la renovació energètica dels edificis existents?, tots els participants, excepte un, varen contestar afirmativament que es prioritari impulsar la Renovació Energètica dels edificis existents.

A la segona, es considera necessari realitzar una normativa especifica per impulsar la renovació energètica dels edificis existents? En aquesta pregunta va haver-hi diverses opinions per part dels participants tot i que va predominar l’opinió afirmativa que s’ha d’elaborar una normativa especifica per impulsar la renovació energètica.

Els temes que es van tractar són els següents.

1. Política de la renovació/eficiència energètica / objectiu de país
2. No limitació de l’eficiència mitjançant els equips
3. Regulació normativa
4. Solapament d’exigències
5. Finançament
6. Formació del personal tècnic
7. Informació als usuaris

Tot seguit es resumeixen els comentaris que van formular els diferents participants:

1. La renovació/eficiència energètica ha de declarar-se com un objectiu de país i és necessari que  s’incorpori en el marc reglamentari de Catalunya.

Amb la incorporació de la renovació/eficiència energètica a la legislació de Catalunya, s’està promovent la política d’un país “sostenible” el que hauria d’afavorir l’impuls de les actuacions que tinguin com a objectiu la renovació energètica dels edificis existents per part dels propietaris.

2. Es va plantejar que l’eficiència energètica dels edificis no és una disciplina que tracti només de les instal·lacions sinó que cal tenir en compte els aspectes arquitectònics dels edificis tant pel que fa a la seva disposició com en el seu disseny (tancaments). Es va comentar que tant dolent és que un edifici disposi d’una bona orientació i un bon disseny dels seus tancaments però amb unes instal·lacions dolentes com a l’inrevés. Cal tenir una visió conjunta de l’edifici per tal d’assolir la seva eficiència energètica.

3. Per tal de que els usuaris siguin conscients de l’eficiència/ineficiència energètica dels edificis que ocupen, caldria instaurar la certificació d’eficiència energètica dels edificis existents ja que actualment la normativa no ho preveu. En aquest punt, s’ha fet esment a l’actual projecte de Reial decret que el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme ha elaborat i ha sotmès a audiència. S’ha comentat que es tracta d’un document similar al que ja existeix per als edificis de nova construcció però que té moltes llacunes que cal aclarir per tal de que es pugui aplicar. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha enviat un escrit d’al·legacions al document.

4. També s’ha fet esment que a Catalunya es produeix una dualitat de normativa pel que fa a la “sostenibilitat”. Aquesta duplicitat de normativa en temes energètics és motivada pel marc competencial espanyol i provoca que el personal tècnic hagi de destinar més temps per donar compliment a la normativa i, alhora, ha de tenir un coneixement molt acurat d’aquesta normativa.

En un cas s’ha comentat que als edificis existents no s’hauria d’aplicar la normativa actual del Codi tècnic de l’edificació (CTE) i que opinava que el CTE només hauria de ser d’aplicació pels edificis de nova construcció, ja que aquest és molt restrictiu.

A més, en relació amb el Decret de la inspecció tècnica d’edificis (ITE), s’indica que aquesta inspecció actualment només té en compte la detecció de lesions i/o deficiències estructurals i dels acabats dels seus elements constructius. Per tant, s’ha considerat que caldria afegir la inspecció energètica a la inspecció dels edificis per tal de donar més valor a la normativa.

5. Un altre aspecte que gairebé tots els participants al debat van coincidir és la necessitat de finançament de les actuacions de renovació/eficiència energètica per tal de que es produeixi un veritable impuls. S’ha comentat que els ajuts que podrà destinar l’Administració de la Generalitat de Catalunya en els propers anys a la renovació energètica seran cada vegada més petits ja que hi ha altres necessitats com l’educació, la sanitat o les pensions que van per davant de les actuacions de renovació/eficiència energètica. Per tant, caldria formular noves vies de finançament.

També s’ha comentat de quina manera s’haurien de distribuir els ajuts que els propietaris han de rebre per les actuacions que fomentin la renovació/eficiència energètica. S’ha fet esment en la necessitat de crear un procediment per a l’avaluació dels projectes que han de rebre finançament i, per tant, caldria establir uns indicadors que valorin els paràmetres de l’eficiència energètica.

Un aspecte relacionat amb el finançament que cal tenir en compte és valorar el període de retorn de la inversió realitzada. S’ha indicat que el retorn òptim de la inversió oscil·la entre 5 i 10 anys, però que en l’actualitat aquest període està prop dels 20-25 anys. Aquest fet està relacionat amb el baix preu que té l’energia a Espanya ja que està subvencionada i fa que els propietaris no valorin la necessitat de realitzar actuacions de millora energètica dels seus edificis. Per tant, caldria que el preu de l’energia es correspongui amb els costos de producció.

6. Pel que fa a la formació dels agents de l’edificació, s’ha incidit que la rehabilitació és una disciplina de la construcció que requereix de personal especialista en la matèria. En aquest sentit, els representants dels col·legis d’arquitectes i d’aparelladors, arquitectes tècnics i d’enginyers de l’edificació estan impulsant cursos de postgrau en les seves respectives escoles per tal de formar a tècnics especialistes.

També, s’ha comentat que les empreses constructores dedicades a la rehabilitació d’edificis tenen una llarga experiència en la matèria i que la mà d’obra que fan servir és altament qualificada ja que s’utilitzen materials no convencionals amb un elevat nivell de desenvolupament (I+D).

Finalment, en l’etapa d’ús i manteniment dels edificis, es considera que els gestors actuals dels edificis s’han de formar per tal de que puguin assessorar de forma adequada als propietaris i usuaris dels edificis, per disminuir el consum d’energia quan sigui elevat o per realitzar actuacions de millora per disminuir-ne el consum.

7. També és necessari conscienciar els propietaris i els usuaris del edificis perquè facin un ús racional de l’energia ja que d’aquesta manera es disminuirà el consum i, consegüentment, es reduiran les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. Per tant, cal informar als usuaris de manera adequada sobre els nivells òptims de consum d’energia dels seus edificis i de les operacions que es poden realitzar per disminuir aquest consum.

Es considera que les companyies dels serveis energètics (electricitat i/o gas) haurien d’incorporar en les seves factures els nivells òptim de consum i avisar els propietaris/usuaris dels edificis quan es detectin consums elevats.

També s’ha indicat la necessitat d’incorporar mecanismes als edificis (monitorar) de manera que permetin als usuaris actuar en cas d’excessos de consum d’energia. Igualment, caldria elaborar unes instruccions d’ús i manteniment on es definissin les operacions que s’haurien de realitzar per part dels usuaris dels edificis en cas que no disposin de personal encarregat de fer el manteniment.

Finalment, s’ha de comentar que caldria elaborar un segell de qualitat de l’edifici semblant al dels electrodomèstics per tal d’informar els usuaris/propietaris dels edificis. D’aquesta manera, es crearia la cultura de la “sostenibilitat” i es fomentarien les actuacions de millora dels edificis existents.